Fonaments pedagògics i de gestió

LA LLAR D’INFANTS MUNICIPAL EL RODÓ. FONAMENTS PEDAGÒGICS I DE GESTIÓ.

L’INICI D’UN CAMÍ

(extret del llibre ” EL RODÓ UNA EXPERIÈNCIA CAPTIVADORA” , editat per l’AMPA del Rodó l’any 1990, amb el suport de l’Ajuntament)

El Rodó el va construir l’Ajuntament  l’any 1968 i es va posar en funcionament el maig de 1970 amb la intenció d’encetar  una nova concepció de Servei  amb una pedagogia innovadora a  Molins de Rei. Un centre , aleshores únic , adreçat als petits molinencs de 2 a 6 anys d’edat. A mesura que les escoles d’Infantil i Primària van anar integrant el parvulari , el Rodó va anar deixant el parvulari per centrar l’acció educativa en els infants més petits .El fet que el Rodó fos un projecte pensat i  fet realitat per professionals d’àmbits diferents però complementaris (gestió empresarial, pediatria i educació) va donar com a resultat una construcció i un model de Llar amb un concepte INTERDISCIPLINARI i COOPERATIU en referència als fonaments  pedagògics, als valors, i al tipus de gestió.

ELS PRIMERS REFERENTS PEDAGÒGICS

Un pedagog alemany, F. Fröbel i una metgessa italiana, Maria Montessori, van ser els principals referents pedagògics, així com la pràctica educativa i el coneixement d’un dels fundadors que, s’havia format i havia treballat durant l’època de la República Catalana i que per circumstàncies de l’època, va viure de prop, el funcionament de les escoles-bressol a França.

Fröbel comparava el creixement dels infants amb el de les plantes en el sentit que havien de créixer seguint el seu ordre biològic. L’infant neix amb una estructura interna capaç de desenvolupar-se, de donar un bon fruit, programada per l’èxit (entenent l’èxit com la capacitat de desenvolupar la vida en tots els sentits); en aquest sentit, tot que amb més complexitat  tots formem part de la mateixa dinàmica que la biologia. Per això, centrant-nos en l’educació, la nostra tasca com a educadors ha de ser crear unes bones condicions perquè cada criatura pugui créixer de manera natural, sense pretendre modificar la seva estructura ni  accelerar cap procés.  D’aquí el concepte fonamental de l’INFANT CAPAÇ.

Montessori  veia els infants com a éssers que creixen i evolucionen en tots llurs aspectes, cadascun amb la seva personalitat; fou la fundadora d’una pedagogia de visió mèdica, experimental, basada en la iniciativa de l’infant, atenent a la fisiologia i psicologia evolutives.

“Allò que és veritablement important és el nen o la nena en la seva individualitat, amb la seva capacitat interior de construir-se a si mateix i amb la seva capacitat d’acció”.

Els procediments pràctics de referència tenien com a base la cooperació. “El desenvolupament intel·lectual només pot produir-se amb l’acció no competitiva, a través de les dades sensorials que el nen o la nena recull de l’ambient i les identifica, diferencia, associa, recorda o recrea.”

TREBALL EN EQUIP

El Rodó ha estat i és actualment el que entre tots volem que sigui; cada projecte, cada millora ha estat i és fruit de la participació decisió, coneixements i treball de tots .

En aquest sentit, entenem que tant els infants com els adults, aprenem uns dels altres (educació cooperativa), no competim, sumem coneixement.

EINES DE LA FEINA?

El que s’aprèn dels propis infants que són al capdavall el millor mestre de qui treballa per educar-los.

“Una actitud ha inspirat sempre la condició pedagògica de direcció i equip educatiu: el dubte, no inhibitori, però sí estimulant de la recerca continuada d’objectius i mètodes, dubte que permet de reconduir quan cal. NO donar mai res per sabut perquè seria de plànyer, els alumnes d’un centre segur de la bondat absoluta, de la seva línia pedagògica, i com ells els pares respectius”.(Lluís Català)

La pràctica diària, la informació teòrica, la formació continuada, les converses particulars amb les famílies.

UNA GESTIÓ DEMOCRÀTICA

EL Rodó ha funcionat des dels inicis en autèntica autonomia interna. No podem preparar persones responsables i per tant lliures si no es disposa de llibertat, condicionant de la responsabilitat. Això es va traduir en que les decisions   s’han pres  sempre en un pla de perfecta igualtat ,a través del “Consell d’Escola.”

EL CONCEPTE DE SALUT

El pediatre i  membre del Xè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, Dr. Ramón Bacardí i un dels fundadors del Rodó, va aportar  el concepte de SALUT definit a Perpinyà, com “una forma de viure autònoma, solidària i alegre” Una condició d’harmonia, d’equilibri funcional, físic i psíquic, de l’individu dinàmicament integrat en el seu medi natural i social.

En aquest sentit l’aportació va ser que la salut (i la malaltia), el benestar (entès com a qualitat de vida individual i col.lectiva) no són qüestions merament individuals. El benestar es genera en la relació de les persones amb l’entorn. Per tant, la construcció conscient d’un marc de convivència saludable es converteix en un camí ineludible en la recerca del benestar i és, a més, la via més segura per mantenir-lo.

En aquest sentit tant la ubicació com el model arquitectònic del RODÖ eren  considerats òptims per facilitar  la salut i el benestar a tots els seus usuaris .

EL CONCEPTE DE PERSONA

Lluís Català, primer director del Centre, va aportar el concepte de persona entenent-la com a ésser social i lliure a la vegada. “Aquestes dues dimensions –social i lliure- necessiten ésser harmonitzades per l’auto-responsabilització en cada persona per tal de formar una personalitat única.” “CADA INFANT ÉS ÚNIC”

És a dir,” una persona esdevé no únicament responsable de la seva vida social sinó també de la seva llibertat personal doncs sols la cooperació plenament voluntària pot bastir una societat humana i pot desenvolupar al màxim les seves capacitats. Es a dir, només l’autoresponsabilització pot realitzar aquest ideal: una societat d’individus autònoms solidaris”.

“El sentit de responsabilitat no és innat sinó adquirit, fruit de l’educació, i es transmet amb la pràctica quotidiana per això és imprescindible que el personal educador tingui aquesta característica tècnica i també humana”.

UNITAT I CONTINUÏTAT DE LA TASCA EDUCATIVA

“L’infant necessita un educador que treballi amb ell integralment, que l’acompanyi durant tota la seva estada al centre, en qui pugui confiadament recolzar-se segur d’ésser atès, entès, valorat i estimat”. Aquesta unitat i continuïtat en la tasca (…”imperatius de tot treball trascendental”) facilita el vincle afectiu d’íntima compenetració de tots dos, indispensable per crear un context on es valori l’educació lenta (que ara coneixem com a moviment “slow”), donant temps a l’escolta i observació de cada infant, seguir el  procés evolutiu de cadascú i crear expectatives d’aprenentatge a TOTS (entenent que la primera manera d’aprendre és prendre, tocar, olorar, tastar, mirar, escoltar…i sempre que puguem, a l’aire lliure, connectats a la natura i a la cultura del nostre país).(Lluís Català)

SEGUIM CAMINANT…

Actualment seguim el camí iniciat, sense renunciar a cap de les aportacions fetes pels qui , fa 50 anys, van ser fundadors del Rodó; anem  madurant conceptes , complementant  aportacions,  valorant processos…   i com sempre ho fem de bracet amb les famílies, al costat dels infants, a  l’aixopluc de l’Ajuntament.