SEGUIM CAMINANT
Actualment seguim el camí iniciat, sense renunciar a cap de les aportacions fetes pels qui van ser fundadors del Rodó; anem madurant conceptes, complementant aportacions, valorant processos… i com sempre ho fem de bracet amb les famílies, al costat dels infants, a l’aixopluc de l’Ajuntament.
En relació a l’aportació de referents pedagògics actualment hem incorporat les aportacions de EDUCACIÓ VIVA perquè aprofundeixen en el que ja estem treballant.
Coherents, doncs amb el que hem esmentat fins ara EL PROJECTE EDUCATIU DEL RODÓ, ACTUALMENT, parteix d’acompanyar cada infant en el seu desenvolupament personal, creant un ambient que faciliti que els infants aprenguin a viure junts, a conviure, a ajudar-se, a cooperar entre ells, a sumar coneixement i no pas a competir.
”Tothom parla de pau però ningú educa per a la pau. La gent educa per a la competència, i la competència és el principi de qualsevol guerra. Quan eduquem per cooperar i ser solidaris amb els altres, aquest dia estarem educant per a la pau”. Maria Montessori.
Acompanyar a cada infant en el seu desenvolupament personal implica atendre les necessitats vitals de cadascú.
NECESSITAT D’ATENCIÓ A LES NECESSITATS FISIOLÒGIQUES: EL FER QUOTIDIÀ
Ens referim a l’atenció durant l’alimentació, el son, la higiene, … al fer quotidià, el valor de les petites coses, al dia a dia. Les paraules que anem posant a totes les actuacions que els adults fem a l’ infant. La petició de la seva participació i l’espera atenta de la seva col·laboració en aquestes activitats quotidianes d’alimentació, son, higiene, vestit, al valor d’una atenció el més personalitzada possible, A LA RELACIÓ PERSONAL. Aquesta actitud està garantida durant tota la jornada i organitzada de manera que permeti treballar molt especialment la identitat personal i l’autonomia de cada infant..
NECESSITAT DE PROTECCIÓ I DE POSSIBILITAT D’EXPLORACIÓ
En aquest sentit entenem que allò que enforteix un infant és sentir-se en un ambient segur des del qual pot explorar el món a partir dels seus propis interessos i recursos.
NECESSITAT DE PERTÀNYER I DE SER RECONEGUT
Ens referim a la necessitat de sentir-se acceptat, estimat, valorat, respectat i únic. És a dir la necessitat de ser reconegut, de ser mirat com algú diferent. Per això ens agrada crear un ambient que faciliti que l’ infant expressi les seves emocions.
|
NECESSITAT D’OCUPAR EL LLOC ADEQUAT COM A INFANT
Entenem que l’ infant té la necessitat que el respectem com a infant que és. Respectar-lo significa establir els límits adequats que el col·loquen en el lloc que li correspon en relació als altres en cada moment en cada context.
NECESSITAT D’ENTORNS SEGURS AMB ADULTS DISPONIBLES
Per a l’ infant, l’adaptació a nous entorns és un procés molt important, diferent per a cada un.
Per això organitzem un pla d’adaptació personalitzat , i activitats en petit grup , per estar més atents i disponibles , per acompanyar els infants especialment en els moments d’angoixa,perquè se sentin relaxats i confiats ,per conèixer com es va mostrant cadascú…i poder intervenir més adequadament.
La seguretat d’un entorn no només depèn de la presència d’adults, sinó també de les condicions de l’espai i sobretot de la presència d’uns límits adequats que garanteixin una convivència harmònica.
NECESSITAT D’AUTONOMIA I DE TEMPS EN LA INTERACCIÓ AMB L’ENTORN
En entorns segurs l’ infant mostra un impuls de domini, una necessitat d’explorar i manipular físicament l’entorn, una necessitat de ser ell mateix.
“Valorar l’autonomia no com l’adquisició d’un aprenentatge precoç sinó com la capacitat d’assumir la responsabilitat dels propis actes iniciats per l’ infant sense la intervenció directe dels adults, activitat orientada al plaer i a les ganes de fer coses amb què es desenvolupa un infant que creix sa en un món que l’acull” (Lokzy).
Organitzem el dia a dia de manera que permeti respectar els ritmes , el temps dels infants. Més abans i més ràpid no són sinònims de millor; ajustar la velocitat al moment i a cada infant és, la nostra manera d’entendre i fer possible l’educació lenta.
NECESSITA DE MOVIMENT I DE JOC ESPONTANI
Al Rodó el joc és el fil conductor de totes les activitats perquè és l’activitat autònoma per excel.lència, basada en la iniciativa de l’ infant que sorgeix del seu propi interès, que li proporciona satisfacció . A través del joc l’ infant explora, observa, prova, s’equivoca, dubte, es comunica, en definitiva aprèn de manera significativa, multitud de vivències.
Jugar és tant important per a l’ infant perquè és una activitat que parteix d’ell mateix, de la seva estructura interna. És un dels moments més màgics que respectem sense intervenir amb cap intenció.
La possibilitat de disposar de suficient espai per satisfer les necessitats de moviment és també una necessitat fonamental que al Rodó ofereix sobradament.
“Escoltar els infants petits i entendre’ls quan encara no parlen amb paraules. Saber-hi respondre en la mesura adequada, donant prioritat a l’acolliment de les iniciatives de l’infant abans que la satisfacció del plaer de l’adult en la relació mútua… Creure en les seves capacitats de créixer i adquirir autònomament les postures i els moviments essencials per a la vida” (Lokzy).
NECESSITAT D’AMBIENTS PREPARATS I ADEQUATS
El desenvolupament parteix d’una necessitat interna, però aquesta ha de comptar amb els materials i els ambients que permetin satisfer-la. Per això oferim espais de joc en petit grup (tallers)on hi ha objectes, eines i materials que conviden a descobrir i a comunicar el que senten i aprenen. El fet d’estar en grup reduït permet gaudir d’un ambient més tranquil. Des de la calma i sense pressa és més fàcil ser conscient de les descobertes pròpies i del que van descobrint els companys.
|
El taller conté diferents tipus de materials, materials no estructurats que es puguin fer servir de múltiples maneres però també materials preparats per a habilitat concretes .
Al RODÓ acceptem i treballem també amb materials estructurats encara que a vegades no siguin tant rics en textures i sons però prioritzem el fet que son coneguts i propers als infants perquè son similars als que tenen a casa; ens agrada ser un context acollidor de diferents cultures i models de criança; partir del que els és més conegut ajuda a sentir-se “com a casa”. A més a més, el fet de disposar d’un jardí tant generós en riquesa natural, supera qualsevol material de joc convidant en escreix a la creativitat.
NECESSITAT DE CONSTRUIR- SE UN AUTOCONCEPTE POSITIU
La confiança en un mateix s’edifica a través de l’autonomia, a través de poder actuar de manera reeixida sobre el medi i sobre els altres.
En la construcció de l’autoestima resulta fonamental la imatge que l’altre, em retorna, la paraula que em descriu. En aquest sentit com educadors ens preguntem com podem intervenir en cada situació de manera que l’autoestima de l’ infant en surti reforçada. Com podem reconèixer, malgrat el que sigui, la força i la intenció que hi ha al darrera de cada acció de la criatura. Es a dir com podem mirar més enllà d’allò que sembla aparent.
NECESSITAT DE SENTIR-SE ESTIMAT
Entenem per estimar acceptar l’altre en allò que és. Prendre’l tal com és, sense voler que sigui res diferent, sense judicis.
Com educadors ens marquem un compromís, un desig, no de canviar l’altre sinó de que aquest trobi el seu camí, un intent d’estar present per a l’altre, d’acompanyar-lo en el seu procés per a allò que necessiti, que a vegades simplement serà presència. Un compromís amb el creixement de l’altre.
En aquest sentit, per a l’ infant, sentir-se estimat equival a ser respectat en allò que és, però també ser acompanyat en el propi creixement, per poder comptar amb l’altre, amb diferents graus d’intimitat i d’intensitat.
En definitiva estem definint la creació d’un ambient que assegura emocionalment però alhora que acompanya en els propis recursos, que confia en les capacitats de l’altre, que no pretén canviar l’altre sinó simplement conviure i comunicar-se.